Imagine que ja l'haureu vist, però definitivament, em lleve el barret amb aquest vídeomuntatge de la cançó de Jaume Sisa, Qualsevol nit pot sortir el sol, una cançó, d'altra banda, amb una evident càrrega nostàlgica i costumista.
Ei Sergi!! Ací et passe l'enllaç del meu bloc: http://senseprestigi.blogspot.com/
Per cert, la penúltima entrada és musical, i no he citat Jaume Sisa ... ni al gran Pau Riba (no sé perquè els enllace mentalment ...). Així que, des d'aquesta pestanya virtual, tb els oferisc un homenatge, encara que siga sols nomenant-los ... I com diu la cançó, qualsevol nit pot sortir el sol.
Sí, sí, molt tendre i nostàlgic el vídeomuntatge...Però veient a aquesta gentola m'entren ganes de recuperar un antic comentari fet per cert amic perdiguer on nomenava alguna cosa relacionada amb un kalashni(...) El recordes?
Llàstima que una cançó tant maca serveixi per queixar-se d'una colla de xoriços. Per cert, quan apareix la mona xita no he pogut aguantar-me el somriure. Algú ja li ha dit que és negra!
Ei Sergi!! Ací et passe l'enllaç del meu bloc: http://senseprestigi.blogspot.com/
ResponEliminaPer cert, la penúltima entrada és musical, i no he citat Jaume Sisa ... ni al gran Pau Riba (no sé perquè els enllace mentalment ...). Així que, des d'aquesta pestanya virtual, tb els oferisc un homenatge, encara que siga sols nomenant-los ... I com diu la cançó, qualsevol nit pot sortir el sol.
Ei Msprinetti, ara mateix entre al teu blog. Bona pinta té, per descomptat.
ResponEliminaSí, sí, molt tendre i nostàlgic el vídeomuntatge...Però veient a aquesta gentola m'entren ganes de recuperar un antic comentari fet per cert amic perdiguer on nomenava alguna cosa relacionada amb un kalashni(...) El recordes?
ResponEliminaLlàstima que una cançó tant maca serveixi per queixar-se d'una colla de xoriços. Per cert, quan apareix la mona xita no he pogut aguantar-me el somriure. Algú ja li ha dit que és negra!
ResponElimina