Altres assumptes...

dissabte, 6 de març del 2010

Biena-pan-baguette

La realitat és que d’un temps ençà, l’abundància de marques i franquícies de tota mena han envaït progressivament l’harmoniosa vida que seguien els xicotets comerços situats a peu de carrer. Deixant de banda les grans superfícies, l’imperi de les quals pareix competir només amb si mateix; el cas és que d’entre tots els negocis locals que s’han desvirtuat gràcies al frenesí consumista que ens ha fet considerar Mercadona o Vidal com la quinta essència de l’empresari i l’exemple a seguir, ai mare, se’ns escapa que també alguns vells establiments mitjanament consolidats com eren els forns també se n’han ressentit notòriament. Així, bé siga per sobreviure a l’empenta de la radiació alimentària, bé siga per no quedar-se enfosquits per una aparent i coenta modernitat, s’hi han sumat sense caure en els detalls que els distingien dels invents convencionals del gremi, s’entén Lorno, Fornells, Carolina Mamipan... Avui, per exemple, és ben normal trobar-se els aparadors dels antics forns tradicionals plens de coca-cola, de donuts, de huevos kinder o de barritas nestlé, productes tots ells que es podrien comprar en un quiosc!! I avui, sense anar més lluny, també és ben clara i patent la pobresa lingüística que se’n deriva quan el client, altrament anomenat parròquia o personal, en comptes de demanar una biena s’hi demana un pan o, pitjor, una baguette; o una empanadilla en volta d’un pastisset de peix o d'espinacs; o uns muffys per unes magdalenes; o una...

3 comentaris:

  1. Els forns de tota la vida deurien declarar-se patrimoni protegit!
    Aci els forns no existeixen i es una de les coses que mes trobe a faltar.
    Els meus alumnes poden berenar tranquil.lament una bossa de Doritos i els parles d'un entrepa i no saben que es.
    Tribes.
    Lau.

    ResponElimina
  2. Sergiiiii, te vaig dir muffins, muffinssss. Ai, en casa de sabater, sabates de paper. Toma foto-refrany. Mua.

    ResponElimina
  3. Sí és ben trist el tema dels forns, però potser que la tendència a les grans ciutats siga tornar a "recuperar" el forn tradicional. Sospite pero que es una cosa de moda, casi com les tendes "retro"... És com el tema de la sostenibilitat, que va pintada d'innovador però fa un tuf de lògico-tradicional que ni te cuento. Amb el millor sentit de la paraula.

    I'm Muffy. Biiig Muffy!

    ResponElimina