Coronavirus. Capítol 40: 'Dia del llibre'

Curiós, sens dubte, que sent un fervorós lector en llengua catalana, siga un llibre escrit en castellà el primer que m’haja vingut al cap avui, precisament, que és el dia és Sant Jordi i, en conseqüència, el dia per excel·lència de la literatura en aquest raconet de la Mediterrània. Los últimos, de Paco Cerdà, periodista del Genovés (la Costera). Un llibre colpidor, molt recomanable. Una delícia. Curiós també que, a banda d’això, em coste recordar algun fragment amb què amenitzar aquest dia tan senyalat del calendari però tan atípic i virtual, amb el context d’una quarantena interminable sobrevolant el nostre discórrer. Malgrat tot, el busque, el fragment, és clar que el busque. Allí mateix, entre els llibres del meu estudi, on s’agombolen lletres i més lletres que esperen el moment de ser llegides, —o rellegides—, per un servidor que les adora i les idolatra fins al punt de convertir-les en un camí de vida, en una passió que va molt més enllà de l’enclaustrament que patim actualment. I trie el camí fàcil. O difícil, segons es mire. Em fixe, per això, en els meus còmics favorits, que també formen part de la literatura, per descomptat, en concret en el vagareig d’un personatge romàntic i llegendari que em té posseït des que vaig viure en aquella illa en forma de peix que era sa casa i que hom convergeix a denominar Venècia, la ciutat amfíbia per antonomàsia. Aventurer entre aventurers, el Corto Maltés: Sí, però somia amb els ulls oberts. I els que somien amb els ulls oberts són perillosos, perquè no saben pas quan s’acabarà el somni. Perquè, en efecte, jo també somie, ara més que mai, cosa que em transporta sovint a imaginar-me escenaris i paisatges gairebé de manera obsessiva, i personatges que desafien el progrés que ens ha tocat de viure. Així és:

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.

I, de sobte, els versos de Vicent Andrés Estellés musicats pel gran Ovidi Montllor em venen a rescatar i a concloure aquest dia tan inequívocament poètic, potser no en plenitud de condicions ni comparable amb altre anys, però magnífic igualment. Mentrestant, prosseguisc amb la lectura que tinc entre mans: La sega, de l’escriptor valencià Martí Domínguez, el biòleg que mai no falla, que sempre m’empenta a seguir llegint i a perdre’m entre pensaments i reflexions... Feliç dia del llibre.