Coronavirus. Capítol 26: 'Irlanda'

Dijous sant. Primer dia de festa. L’institut no tornarà a obrir, metafòricament parlant, fins passat el dia de Sant Vicent. I per davant gairebé dues setmanes de vacances que enguany tenen un sabor agredolç perquè no hi haurà paelles, ni torrades de xulles, ni mones de Pasqua, ni viatges, ni res que no siga un anar i venir per la casa. Amunt i avall, amunt i avall. Perquè ara mateix deuria, -deuríem-, estar a Irlanda, concretament a Dublín, una ciutat que no conec i que m’haguera encantat descobrir. Tanmateix, les coses han vingut així, què hem de fer. Resignació. I de fer una volteta per l’illa, veure penya-segats, assaborir el verd i la terra humida i, sobretot, desconnectar; hem passat a un confinament del qual es desconeix l’extensió definitiva. Un confinament que si alguna cosa té de just és que reparteix les condemnes a parts proporcionals: fallers, sense falles; confrares, sense processons; caminants, sense muntanyes; famílies i amistats, sense paelles ni mones de pasqua; viatgers, sense viatges. I així successivament. Ja veurem fins a quan. Trobe consol, per això, en un llibre del Corto Maltés que porta com a títol Les cèltiques, on el personatge romàntic per excel·lència creat per Hugo Pratt fa d’espectador en un escenari on uns quants membres de l’IRA s’enfronten entre si mentre lluiten per la somiada independència irlandesa. I aleshores, em deixe portar per l’atmosfera tèrbola del paisatge, per les cabanes de camp, per la direcció dels vents i les fulles que s’enlairen, per l’herba fresca, per les costes feréstegues i les gavines. I per tot l’embruix misteriós d’un mariner solitari al voltant del qual s’esdevenen històries sempre interessants, i drames, i aventures, i recorreguts per ciutats monumentals. I de rerefons, la mar, evidentment, la imatge de la qual resulta encantadora en aquests dies on els somnis perduren més enllà de la nit. De vegades, fins i tot, fan que un escriga només alçar-se i es deixe portar per la literatura que l’encalça, sempre efectiva si del que es tracta és d’afluixar l’estricta quarantena i la cadena d’esdeveniments que conformen el discórrer habitual i rutinari de cadascun de nosaltres durant aquestes setmanes d’abril...