Coronavirus. Capítol 35: 'Microrelat. 1a part'

Doncs no, en tot aquest període no es pot oblidar la llengua pròpia, si més no la part didàctica de la llengua. Perquè si bé aquesta quarantena impossibilita el fet d’ensenyar-la de manera presencial, no per això s’ha de deixar de costat el seu estudi, o la seua part escrita, en tot cas, que ja és prou tenint en compte el panorama. L’exercici, doncs, és molt senzill: crear una microrelat a partir d’una paraula clau. I com que una de les que més he sentit al llarg d’aquestes setmanes és, precisament, ‘quarantena’, almenys jo he considerat que aquesta ha de ser la que òbriga el camí. O els camins, qui sap, perquè és clar que la paraula clau o principal pot ser qualsevol altra i, en conseqüència, partir d'on vulga cadascú. Això és a gust del consumidor. Fixem-nos, tanmateix, en l'exemple proposat: a partir del terme quarantena en generem dos més, com per exemple, confinament i resiliència. I tot seguit, a aquestes dos paraules lligades a la principal li afegim quatre conceptes associats més, en total, vuit: casa, jocs, activitat, finestra, amargor, ansietat, bogeria i amor. Quan ja tenim els ingredients, o les paraules, sobre la taula, és hora de començar a relacionar-los amb els sinònims, antònims i també amb tota la resta de paraules que se’ns acudisquen i que mantinguen algun tipus de lligam de significat. No sé, del concepte associat ‘activitat’ podem trobar el sinònims ‘exercici’ o ‘tasca’. I del concepte ‘casa’ ens podem allunyar triant ‘muntanya’, ‘mar’ o ‘immensitat’. Al mateix temps, del concepte ‘jocs’, podem tirar mà de ‘taula’, —referit a jocs de taula—, ‘ordinador’, ‘tablet’ o ‘mòbil’. I del concepte ‘bogeria’, podem triar antònims com ara ‘serenitat’ o ‘lucidesa’. Amargor? Plor, alegria, pesantor. Amor? Odi, afecte, sexe... I així successivament. Arribat tal punt, el següent pas consistiria a afegir verbs que casen bé amb tot aquest paquet de paraules que ja tenim ben remenat. D’aquesta manera, ens poden venir molt bé alguns com ara ‘jugar’, ‘estimar’, ‘gaudir’, ‘llegir’, ‘tancar’, ‘obrir’ ‘crear’... I aleshores, és quan tancaríem el cercle amb una frase, un refrany o una frase feta que recollirà part d'allò que se’ns ha ocorregut. Heus ací: ‘No per molt de matinar, es gaudeix més de la llar’ o ‘Serenitat i llibertat, enemics de l’ansietat’. I en tal moment, només en tal moment, ja tindríem edificats els fonaments per començar a escriure un microrelat o qualsevol tipus d’història que tinguera com a tema la paraula clau a partir de la qual s’ha encetat aquest diagrama, pluja d’idees o brainstorming, que és com li diuen ara. El nom en si tant fa, la veritat. El que importa, al capdavall, és el resultat final. És clar que això, en el meu cas, arribarà demà. O no. Això ja depén de les circumstàncies que ens envolten, però com a mínim ho intentaré.