dilluns, 11 de maig de 2015

Adéu a les sigles

Ja està, ja les tenim ací: les eleccions! unes eleccions que tenen com a principal motivació veure si els governants corruptes i podrits que han gestionat –gestionat?- aquest país durant vint anys se’n van al clot d’una vegada i deixen pas a gent amb ganes de fer política, política simplement, que no diners, ni estafes, ni màfia, ni embolics, ni mamades, ni res que es parega a una casa de putes, amb tots els respectes per a aquestes dones. Perquè ho lamente, lamente molt expressar-ho així, tan vulgarment, però és que d’aquesta manera s’entén a la perfecció. El País Valencià és, actualment i per desgràcia, una casa de putes. I continuarà sent-ho si la cosa no canvia, és a dir, si els vots van per a qui no han d’anar. Ja vorem, per això. De moment, l’única cosa certa és que el merder que deixaran alguns quan se’n vagen –o els tiren- serà de tal magnitud que quatre anys no seran suficients per a netejar-lo. Pobres dels qui entren. La situació no serà per a tirar coets, no, ni de bon tros. Dit això, tot pareix indicar que els millor situats per a comprovar-ho seran, sens dubte, aquells que s’anuncien al potencial electorat sota el poder incontestable de la paraula, el terme, el mot, lluny de sigles i disciplines militars. I en eixes, ens trobem amb tres partits emergents: Ciudadanos, Podemos i Compromís. Sense ànim d’allargar-me, cal dir que el primer és un partit d’extrema dreta, amb una cara visible que parla català però que és contrari al seu ús normal, contrari de retruc a les llibertats lingüístiques i culturals dels ciutadans que tant diu representar. I que conste que això no ho dic jo, ho diuen els seus seguidors permanentment: no et pots considerar espanyol si parles amb normalitat una llengua com ara l’èuscar, el gallec o el català, llengües que tant per a bé com per a mal, són espanyoles, no debades són, segons la intocable Constitució, las demás lenguas españolas, que serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. Punt. Que cadascú ho agafe per on vulga. Alguns ho tenim més clar que un espill. Entretant apareix Podemos, que és Ciudadanos, però per l’esquerra, d'àmbit nacional i nacionalista, espanyol, clar, que mola més i no cal dir-ho. I també Compromís, d’estricta obediència local, amb el gust per allò que ens correspon com a poble. Que s’espavilen, doncs, els de les sigles: PP, PSOE, i també EU... Perquè ara és l’hora de la paraula. Les sigles són el passat. I si no que els ho diguen als representants d’aquest invent absorbit per Ciudadanos: UPYD. Perquè ací, qui no corre vola!