dijous, 8 d’agost de 2013

Líders en destrucció


Imatges com aquesta perden el seu sentit




Pendent encara d’anar-me’n de vacances a una platja no massa massificada, em sobresalte avui amb una notícia que no fa més que confirmar la tendència autodestructiva d’aquest raconet de la mediterrània, que encapçala la llista d’autonomies amb major índex de menyspreu per la costa, urbanitzada i massacrada fins a convertir-se en l’exemple del que no s’ha de fer. Perquè una vegada més som líders, líders absoluts, la comunitat del progrés per excel·lència, allà on construir s’ha convertit en el repte de qualsevol desaprensiu amb voracitat immobiliària. És cert que hi ha crisi, que hi ha indigestió, que tot està parat, però el mal ja està fet, i pitjor encara, preparat per al futur: encara queden molts metres més per destruir, que esperen la fi del temporal, retolats ja com a urbanitzables. Clar que sempre ens quedaran aquests trossos de tela blava que cada any s’atorguen a les platges valencianes com si amb ells es pretenguera dissimular el que hi ha per darrere: l’engany, l’engany massiu, un simple reclam turístic on la qualitat de les aigües importa poc, ben poc. Sempre és més important, evidentment, atraure el turista com si es tractara d’un borrego, servint-li arròs esclatat i oferint-li platges amb meduses. Líders absoluts! Però això és el que una gran part d’aquest país volia. Puedes confiar, deia un dels eslògans electorals del partit que s’ha estovat per aquestes terres durant anys i panys. Doncs això. El problema és que els qui no vàrem confiar també ho pagarem. Perquè aquest és el preu de ser valencià, per a més desgràcia.