Altres assumptes...

diumenge, 11 de setembre del 2011

Ser farol a la vora de la mar

Una crítica amable que sovint he d’aguantar com a autor d’un costumari que reivindica, entre d’altres, els quefers antropològics de la concurrència popular, és aquella que em situa en una edat molt més avançada de la que tinc en realitat. Però que uelo que eres, em diuen. Un uelo remugó, rematen. I ja ja ja ja, responc jo. Representen, si més no, unes curioses sentències d’inestimable valor costumista que m’empenten a escriure encara més sobre les formes ancestrals de comunicar-se que tenen els habitants d’un país ben avesat a romancejar més del compte, tot sense adonar-se que això sí que és un comportament antic i molt del gust, si més no, de la gent que passa l’estona comentant tot el que li envolta, dels avis i les àvies precisament, més de les segones que dels primers, a tot açò. La diferència és que abans passava a la porta de casa, mentre bullia el perol al foc i ara no, ara passa a la vora de la mar, mentre un inofensiu servidor construeix un castell de sorra i un grup de dones en plenitud de condicions resten assegudes en còmodes gandules, torrant-se amb el sol impietós del mes de setembre i comentant tots i cadascun dels detalls i defectes diversos que en aquell moment circulen per la mar: que si esta que ve per allí està com una cafetera, que si l’altra no sé què, que si el banyador d’aquella no sé quant, que si bla, que si ble, que si bli... Però clar, resulta que els uelos som els homes, sempre exposats a comentaris de tota mena i tanmateix gustosos de rebre’ls, no siga cosa que damunt se’ns critique també per replicar. Ai senyor, senyor, que bonic és ser farol!

13 comentaris:

  1. Ai el meu "uelet", com es desfoga al seu costumariiiiiii!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Un goig llegir els teus relats. Una agradable sorpresa quan apareixen per l'ordinador.

    ResponElimina
  3. Perdona... què és el que deies? No he pogut concentrar-me en la lectura tot admirant el castell de sorra que havies construït...

    ResponElimina
  4. Uelet no, segons vosaltres uelo directament. Cal posar les coses al seu lloc.
    D'altra banda, gràcies per llegir-me i opinar sobre les entrades del costumari. M'alegre que representen una sorpresa per a vosaltres.
    I Arnau, no em faces pensar malament, per favor...

    ResponElimina
  5. ...traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    SECRETARI

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...




    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.

    José
    Ramón...

    ResponElimina
  6. Colló, mal romanç el tal José Ramón! A vore si apreneu tots vosaltres, estimats amics i lectors del cotumari, a fer-me la monserga de la mateixa manera.

    ResponElimina
  7. Benvolgut Senyor Durbà (perquè d'ara endavant eres Senyor), primer m'agradaria que em fera el favor de llevar la música que ha afegit al seu bloc i que directament molesta.
    Després dir-li que sóc una de les orgulloses promotores del "eres mal uelo" perqué és una veritat més gran que jo mateix amb panxa inclosa.
    No es crega, Senyor Durbà, que l'anomenem "uelo" pel seu interes en els costums del nostre poble, res més lluny!
    Vosté és un "uelo" perquè sempre ens porta com cagalló per sèquia amb els seus nerviosismes i no para de queixar-se per tot: uelo remugó.

    Atentament,

    L. (vosté ja sap qui sóc)

    ResponElimina
  8. Ai Sr Secretari, quantes veritats es poden llegir al seu costumari i amb una elegància encisadora.

    Tants anys vient els reportetges de LA 2 i fent la becadeta m’han ensenyat que a vegades quan un mascle està a un grup de femelles, sempre s’emporten algun mosset inesperat. Nosaltres vivim sota un matriarcat (i que no canvie MAI) que ens causa perdre cada cop més el pel a la zona del clatell. I no per la pèrdua natural d’anar fent-se ¨puretes¨, sino ples cartxots que ens emportem de les nostres estimades companyes. Però que li em de fer? Sincerament, no res. Aguantar les embestides femenines amb humor, com es el teu cas i de vagades si ens deixen...fer la nostra. Gran recomaniació que em feu un home de 82 anys asegut a un banc a la ciutat de València, que feliç, emamorat i casat, em recordava que de vegades hi ha que baixar-se a comprar tabac. Mès que no fumes.

    Amb admiració,

    El Perdiguer

    ResponElimina
  9. Estimada senyora anònima L. Un parell de preguntes: quin problema hi ha amb la música triada per al costumari? Per què em tractes de vosté? Eixe tractament només és propi de "ueles" remugones que tenen por al que diran.
    Estimat perdiguer, gràcies per la teua comprensió. Et donaré un altre exemple. L'altre dia, un home casat va dir: "vaig a saludar que si no, encara ho pagaré jo". Imagina't la situació.

    ResponElimina
  10. Òstia, no havia sentit encara la musiqueta...

    A vore com ho dic..

    Les pàgines web amb música toquen molt els collons.

    ResponElimina
  11. Ie, els qui m'esteu tocant els collons sou vosaltres a mi. Existeix una tecla que diu "pause", sabeu? En fi, després resulta que sóc jo el remugó i el uelo...

    ResponElimina
  12. Senyor Durbà,
    llegint tots els comentaris s'endevina que no accepta les crítiques i li agraden molt les lloances. Deuria escoltar al personal i llevar eixa música infernal i marejadora.
    Per altra banda, al contrari que vosté mai he sigut uela remugona, en tot cas sóc una maruja (o maruca com diria ma uela) molt orgullossa de ser-ho.

    Anònima L.

    ResponElimina
  13. Que no accepte les crítiques jo? Eixa sí que és bona! Infernal i marejadora la música, quasi res. Encara com he posat música de piano...Però no vos preocupeu, ara mateix la lleve, perquè no digueu que no vos atenc. Uelos no sé, però insuportables sí que sou, sí.

    ResponElimina